Inici

Activitat

Col.labora

Contacte

cas / eus / cat / fr

Batera ibiliz

L’Associació Batera ibiliz la formem persones amb el desig comú de recolzar iniciatives de desenvolupament local en contextos molt vulnerables.  Prioritzem les iniciatives en l’àmbit de la salut, les educatives, les de promoció de les dones  i totes aquelles que tinguin una vocació de desenvolupament harmònic amb el medi ambient.

Cooperar acompanyant

Ens comprometem a estendre un fil de diàleg permanent amb la gent promotora de les iniciatives  i a vetllar per a que aquest fil no es trenqui , acostar-nos a la situació de vida de la població i a explicar-la i, finalment, a mantenir un flux d’ajuda material responsable.

Un centre de salut a Soya

Actualment, acompanyem la construcció i equipament d’un centre d’atenció primària al  poble de Soya (Mali) que assistirà a una població mancada de serveis bàsics de salut. Al mateix temps, participem en la reflexió sobre la seva gestió.

Un pla de desenvolupament local

El centre promou un pla de desenvolupament en el convenciment que ni el mateix centre  seria viable si no estigués en el marc d’una acció més global. El pla compta amb el recolzament de les autoritats locals y el de l’associació d’agricultors Jaman jigi (Esperança de la gent).

Caminant junts per Soya (Mali)

Soya és un poble de prop de 3000 habitants, pertany a la comuna de Boidié i no disposa de  cap servei bàsic en matèria de salut. La gent de Soya i la dels nombrosos poblets que l’envolten  pateix tot tipus de malalties (paludisme, diarrea, infeccions durant l’embaràs, etc.) causades en molts casos per la malnutrició.

Els serveis sanitaris regionals queden lluny per als seus habitants, les vies de comunicació són molt primàries i fins i tot solen inundar-se durant l’època de pluges, desplaçaments de 20 kilòmetres poden esdevenir  impossibles tant degut al  mal estat de les carreteres com a la carència de transport o el seu elevat cost.

S’ha posat en marxa un projecte amb l’objectiu de dotar a Soya i la seva àrea d’un servei d’atenció primària i maternitat sense ànim de lucre. Aquest centre de salut promourà un pla de desenvolupament local de comú acord amb l’autoritat local i un equip de persones del poble.

El centre compta amb el recolzament dels habitants de Soya i amb el vist-i-plau de les autoritats sanitàries del Cercle de Barouli a proposta de l’infermer diplomat superior Boureima Kassogué. El 18 de desembre de 2015 l’autoritat tradicional va fer entrega del terreny donat per dos veïns i el 26 de gener va començar l’obra.

 Les persones que signem aquest escrit portem des de l’any 2003 en contacte amb la realitat de Mali. El què ens va portar allí  va ser conèixer els seus pobles, les seves tradicions  i les seus modes de vida, el què ens va lligar per a quedar-nos-hi va ser la fugaç trobada amb el Boureima, un nen de pagès que volia estudiar. Aquell nen nascut “cap a 1990” segons consta en la seva partida de naixement, ha decidit posar els seus coneixements al servei de la gent pobra del camp de Mali  i ha engegat a tal efecte la Iniciativa Soya.

L’associació Batera ibiliz neix com a recolzament solidari a aquesta iniciativa de la mà d’un grup de persones amigues de Bilbao i de Barcelona. Ens comprometem a mantenir un  diàleg permanent amb l’equip promotor de la iniciativa, fent extensible el coneixement de la realitat de vida a Soya així com també de les transformacions que aquesta iniciativa pugui produir, i amb l’ajuda financera de la mateixa quan sigui necessari.

Fem camí junts amb la gent de Soya, et convidem a acompanyar-nos

Teresa Escolà Fité i Mikel Arriaga Landeta

Socis fundadors de Batera ibiliz (Gener 2016)

Idees–força d'actuació

L’enfocament comunitari d’actuació en el desenvolupament local confia en l’efecte multiplicador de la comunicació, el diàleg igualitari, entre coneixement especialitzat i el coneixement de l’experiència de la vida quotidiana.

El factor humà és la clau, aportant cadascú el seu coneixement les persones cooperem per a transformar el nostre entorn i transformar-nos hi amb ell, d’aquesta manera ens fem responsables de donar continuïtat als canvis que provoca la nostra acció.

L’entorn no és doncs alguna cosa que és fora i que ens envolta sinó allò que anem teixint al voltant de cadascú de nosaltres al enllaçar-nos amb els altres. L’entorn inclou  totes les persones compromeses  a instaurar  hàbits de vida saludable i la seva realització.

Urgència i procés conformen una realitat en tensió que sovint s’acostuma a resoldre en fals ja que s’imposa la urgència. En l’àmbit de la salut, mentre que la idea d’urgència s’orienta a curar l’individu de la seva malaltia, la idea de procés es fixa en les causes d’aquesta urgència i traça un pla comunitari dirigit a combatre-la.

Malaltia i salut són el resultat d’una millor o pitjor relació entre les persones i el medi ambient.  Mitjançant l’estudi del medi ambient (físic, psíquic i social) i l’acció col·lectiva per a la seva  millora es pot combatre  el risc per a la salut d’una població i també els perills de patir malalties.

Tasca de caràcter urgent --------> Curar el malalt --------> Malaltia ------> Individu

Tasca de caràcter processual ------> Crear un entorn saludable ---> Salut ------> Comunitat

Veus des de Soya

Fragments de conversa amb el Boureima Kassogué,  abans de posar en marxa el centre de salut de Soya. Ell desitja que serveixin com a carta de presentació i agraïment a Batera ibiliz. Desembre de 2015.

En què consisteix el projecte que posaràs en marxa?

El centre que jo penso, és un centre en zona rural on els serveis d’assistència sanitària són nuls!  Hi ha pobles que en realitat estan isolats  pel que fa a la salut! Dilluns passat  vam fer fet trenta-una  consultes en dos pobles de la zona de Diolé i Mbela. Quan vam arribar, hi havia una sala preparada a casa del “chef du village”, vam derivar els malalts més greus al centre de salut més proper i vam atendre els casos més simples. Hi ha molts casos de malnutrició!

De quina manera es gestionarà el centre?

L’ajuntament sovint té dificultats per a gestionar els seus propis afers. En la meva modesta opinió, el centre pot funcionar molt bé amb la gent del mateix poble! No serà un gran centre de salut que doni servei a tota la comuna, sinó que es limitarà a  Soya i els pobles que l’envolten! Hi ha d’haver un comitè de gestió a Soya i pobles del voltant! Jo penso que és un bon sistema que el centre esdevingui autònom, sense la intervenció de l’Ajuntament ni la de l’Estat.

Nosaltres volem ser part d’aquesta  iniciativa sense engendrar dependències

Bé. Us poso un exemple de funcionament d’un centre, al meu poble, Tabitongo. El centre està gestionat  per una associació exterior, el sou d’infermer i els preus de les cures són menys cars. És un centre amb finalitat no lucrativa. Una part de les despeses són a càrrec de l’associació i l’altra part la cobreixen les activitats del centre, per exemple la renovació dels medicaments, els sous dels ajudants sanitaris, la farmacèutica...

La sanitat pública és de pagament a Mali?

Si, la sanitat pública és de pagament. A Tabitongo, la farmàcia del centre ven els medicaments menys cars que als centres públics, els parts es paguen però també són menys cars. Tots els serveis són més barats però no gratuïts. Aquest any, he vist que hi ha afegit un altre projecte en el terreny de la nutrició. Aquest és un bon model per a Soya.

Un servei sanitari més barat

Hi ha una cosa molt important en una comunitat. La política de gratuïtat de les cures pot abocar a una recepció massiva de pacients de la zona i també de fora de la zona. Si augmenten molt les despeses del centre podria provocar una ruptura funcional del centre. Ja m’enteneu, la població ha de participar per ella mateixa en l’organització del centre per a la seva durabilitat i la seva eficàcia. Mali és un país molt pobre, és absolutament necessari trobar un sistema d’autogestió ja que el centre estarà al poble en benefici del poble. La població ha de comprendre això.